Aquest apunt, que quedi ben clar, es una perspectiva, des del meu punt de vista dels dies en els que intentem sobreviure.
Què passa amb la crisi? Serveix d’alguna cosa? Qui es beneficia de tot això? Perquè això de la riquesa… es com l’energia, no? Ni es crea ni es destrueix, només es transforma. La riquesa es el deute? Tant dona. No soc cap expert en economia.
Fa un any, la cosa estava bastant més tranquil·la que ara. La gent deia que això era per la bombolla immobiliària, que es quedaria en el sector, que afectaria als demés però amb una certa moderació, etc, etc…
Ara la cosa va diferent. La gent esta atabalada, ningú sap res segur, tothom s’aferra fort on sigui, encara que la corda sigui tan fina com un fil de seda. Ho passam malament, no sabem si demà tindrem feina, i si en tenim, amb quines condicions.

Fins ara crec que he sigut prou objectiu, ara idò, ve la meva opinió.

Qui se n’aprofita?

1. Alguns vessuts (vagos si volem utilitzar un barbarisme conegut) que aprofiten la situació, per quedar-se a ca els pares, al·legant que no hi ha feina i així poder fer de sangoneres fins a 2011, segons el govern. Aquests no afecten gaire fora de l’entorn familiar i amistós. Gràcies a Deu que no n’hi ha molts. molts que coneguem.
2. Algunes empreses, empresaris, i gent sense escrúpols (fixau-vos que he posat alguns/nes). Per experiència personal, amics, familiars, etc.
   Per exemple per utilitzar les ajudes que ara les hi ofereixen, com si les hagues tocat la loteria. L’ètica no es gaire bona amiga dels negocis pel que es veu.
   Per posar la crisi com a excusa comodin del público, de endarrerir pagaments i coses per l’estil. -¡Ho fan totes!- diu l’empresari. Senyor empresari, i si no ho fes cap… :-S. Bé, tampoc no soc cap expert en aquesta temàtica, però se me passen pel cap una llista de coses que podria aprofitar, essent empresari, posant d’excusa que estem en crisi… enorme! I que per suposat no faria mai. Dic jo, que molts ho deuen posar en pràctica tot això.
3. Els polítics, que donen la culpa als altres i tothom s’ho creu. Clar! És de caixó. On et fà mal? Al peu? Idò a jugar a futbol. A la mà dius? A basket doncs. Un “refrany”, que tal vegada no seria 100% encertat però que podria definir-ho… ¡Quan li han vist els collons, tothom sap que és mascle! Vet aquí, que ningu la veu venir… ni ha intentat fer res… i quan es aquí, se li penja l’etiqueta a l’enemic, per fer-li publicitat negativa i llestos. 100% efectiu i gratiut. Amb tot això em vull referir a que també s’utilitza en benefici propi.

A Qui perjudica més?

1. Al feiner. Que ha de fer feina per dos, amb pitjors condicions i a sobre no li poden pujar el sou (Això esta directament relacionat amb el punt 2 de l’apartat anterior) perquè estem en crisi. Ostres tu. Precisament es donen ajudes a les empreses per a promocionar això, i les cobren, però fan tot el contrari… Invertir en ells mateixos, en lloc de amb els treballadors, que son els consumidors, ara ja actius, del món.. Perdó, estava pensant un altre cop amb l’anterior punt 2.
2. A la petita empresa, que amb cada dia que passa, s’engronsen, com diríem aquí, a les totes. No té recursos suficients, les ajudes son pobres i a sobre, el treballador no se’n refia gaire.
3. Els que duen una vida amb un ofici, no sabria altre manera de referir-me a ells. Son gent molt capaç en el seu ofici, gent que inclús arriba a meravellar amb les seves creacions o feines. I que ara es troben en sectors en decadència, no saben fer molta més cosa i que estan a l’atur per això.

Conclusió

Algú se n’aprofita de la crisi, no se molt bé qui, però és segur, si no és un es l’altre. No en sortim tots igual de malparats. Pens, que això es un peix que es mossega la coa. Però?! Sí fos així, no en sortiríem mai d’aquesta! Doncs s’ha de començar a donar importància a l’individu, que, en conjunt, formen la societat. Estem en una situació on els bancs ens tenen agafats.
Podria allargar-me molt amb la opinió, però ja es suficient toston
És curiós que, quan més fa falta treballar de valent per tirar endavant, hi hagi tanta gent a l’atur.