Piffall weblog

Avui es un dia d’aquest per oblidar, res m’ha anat bé. En aquest viatge els meus ànims segueixen una espècie de patró, un dia tot me va perfecte i un me va tot malament, haure de començar a plantejar-me a quedar dins el llit els dies imparells, com avui 13.
El dia ha començat aparentment bé, fins que he començat a posar nerviós perquè una aplicació vital de l’oficina on estic trastejant, no funciona aparentment per culpa del tallafocs.
Just abans d’anar a fer una mossegada he decidit moure algunes coses de lloc, com ara, un punt d’accés. Bé, doncs casí ha pres foc, i he hagut d’anar a cercar-ne un altre per substituir-lo i no deixar l’oficina sense wi-fi. Al final l’he substituït i cap problema.
Devien ser aprop de les tres de migdia, he anat a desconnectar el carregador del MacBook, i… CASI M’HI QUED AFERRAT!. Al final, passades les cinc i mitja, he hagut de partir sense haver solucionat el problema amb el tallafocs.
He tornat a l’hotel, he passat per davall sa dutxa, i he sortit a fer un tomb per oblidar-me un poc de tota sa història, i de sobte, un tio amb un cotxe amb un L a damunt s’ha enfilat per sa cera i ha faltat sa distància que hi ha entre dos grans d’arena a sa platja perquè me passàs per damunt un peu.
Demà ja torn, esper trobar es camí de tornada, ja que me queden uns 50 kilòmetres per recórrer amb es cotxo, i no tenc ni un TOM-TOM, ni un Juan-Juan que me guií, bé, demà és 14, parell!