Piffall weblog

M’ha meravellat la feina de la gent que ha creat aquests models d’smart, aqui vos deix alguns exemples.






Via NPC

Per riure una estona escoltant un grup de poblers que fan un programa de ràdio molt amè. (Programa gravat el dia 22-10-2008)

Els locutors son en Puça, en Xim, en Rafelet, en Pere y na Bel. Amb la col·laboració especial d’es Curro.
Via La Penya Sa Pobla

He publicat això perquè m’ha paregut molt curiós i fàcil. Si vols fer un muntatge com aquest només has de visitar PhotoFunia. També he n’he fet un altre amb una foto d’es Killo

Si feis click a sa foto la vos podreu descarregar l’original.

No se si vos enrecordau d’aquest curt que protagonitza en Jaume Aguiló. La qüestió és que se n’ha enduit el primer premi del Corto es mejor, I Concurs Internacional de curtmetratges online.
El torn a posar per si el voleu tornar a veure.

Enhorabona Jaume!

Noticia original a » Arte en la red

Duia temps tenint problemes a l’hora de pujar fotos a flickr via web. La versió flash (tant la lliure com la privativa de 64 bits) al meu ordinador, no acabava de anar molt fina.
Vaig començar a utilitzar jUploader, una versió en java de Flickr Uploader. Tots els desenvolupadors sabem les avantatges i inconvenients de java.
El gran problema apareixia a l’hora de pujar 300 fotos a 10MP, java utilitza molta més RAM que qualsevol altre software fet en C o C++ per esser exactes, 700MB. Impossible seguir editant les 4 fotos que feien falta retocar.
Avui he tornat a fer una cerca a Google, i he trobat una alternativa que llavors no vaig trobar kflickr.

~# aptitude install kflickr

I tira milles. El software consumeix tants pocs recursos que ni m’entero. Vos ho recoman a tots els usuaris de GNU/Linux

Ja fa molt de temps que la fotografia m’agrada molt, i també molt de temps sense disposar d’una càmera decent.

Soc dels que va aprendre fotografia en blanc i negre, amb una càmera totalment manual, sempre amb uns quants carrets de diferents ISOs, des de 50, per a dies solejats fins a 400 o 800 per a dies sense sol o interiors amb llum artificial.

Encara recordo com canviar carrets sobre la marxa, rebobinant el carret que estava utilitzant en aquells moments, posant-ne un altre, ja utilitzat, tapar el visor i l’objectiu, posar la velocitat d’obturació més ràpida, i realitzar així el nombre de fotografies que marcava una petita etiqueta, aferrada sobre una altre, amb el nombre de instantànies realitzades i etiquetar el que acabava de treure. (A vegades em passava rebobinant i no em quedava més remei que revelar-lo, encara que només n’hagués utilitzat la meitat)

Bua!! Quina feinada! – pensareu vosaltres -, però jo gaudia fen-t’ho.

Després, ficar-me dins una habitació totalment obscura, rompre el carret i enrodillar-lo dins l’espiral resant a San Pentax (la marca de la càmera que hem deixaren i amb la que vaig aprendre) per què el film no entres en contacte amb si mateix, perquè si no, es perdria part de les exposicions que havia fet durant alguns dies.

Començar a preparar els productes químics, el revelador, que recordo que havia de tenir una temperatura de 21,5ºC i dissolt en aigua, i el fixador (o vinagre si no en quedava) per fixar la sal de plata i evitant que es seguis revelant.
Encendre el llum vermell, treure el paper de la capsa, encendre l’ampliadora i començar a exposar retalls de paper fotogràfic (retalls de uns 2×2 cm o a vegades de 8×2) en diferents llocs de la projecció amb diferents temps d’exposició, per tal de veure quin era el temps bo. Lupa (per enfocar bé, bastava comprovar que el propi gra projectat estès nítidament enfocat) i rellotge en mà, cubetes mal oloroses, fils, pinces i porta tancada amb clau (alguns cops se’ns oblidava i havíem de desfer-nos de bastant de paper cremat, i és bastant car) i a revelar fotos com un nin petit.

Ara ja no es el mateix, només em queda tirar les fotos (que hem diverteix molt), tot lo altre ja no ho puc fer.
Per això m’he comprat aquesta càmera, com vos podeu imaginar, el primer que he fet ha estat posar-ho tot en manual, per intentar treballar com amb l’antiga (La Pentax, que no duia ni piles, perquè era tot mecànic) i després cercar-li totes les avantatges tecnològiques actuals. En té moltes, però segur que algun dia se m’acabarà la bateria quan tingui davant una bona instantània – amb la Pentax no hem passava – .
Això si, ara ja no soc tant selectiu, dispar a discreció. Abans, m’ho havia de pensar abans de fer una exposició.

Només se que aquesta, fa unes fotos collonudes.

Ara mateix tenc dos informes d’estadístiques davant els meus ulls, un de 1&1, el meu servei de hosting, i l’altre de Google Analytics.
Discrepen un de l’altre, molt. El de 1&1 diu que he tingut 81319 visites úniques, mentre que el de Google Analytics només 6041.
Es deuen contar les visites de robots? El total de visites de robots, és de 17628, així i tot, no hem surten els comptes. De quines estadístiques hem fio?

Ja ho vaig fer, quan vaig visitar Cambrils, amb el Bar Antinea, un poc de publicitat. Ara toca als d’una cafeteria típica d’un poble no molt gran, La Cafeteria Lucas.
La veritat es que sempre que hi he anat, m’han tractam molt bé i me donen menjar a tente bonette, i el més important, molt bo. Estic molt content d’ells, i espero tornar a visitar-los alguns cops més.
Ah! La cafeteria és al C/Ferreries (no recordo el numero, però el posaré), a l’Alfàs del Pí, Alacant.

Foto de l’extraradi de Benidorm de nit

Estalviar és cosa de tots!

Vull aprendre a programar en Java, es un llenguatge multi plataforma, i per aplicacions petites està molt bé.
L’excusa ha estat Android, el nou SO per a dispositius mòbils de Google.
He instal·lat un plugin per a Eclipse 3.4, no ha estat gaire difícil, això si, es necessari instal·lar la màquina virtual de Sun. Encara no m’he ni mirat la documentació de les llibreries. Un Hola món!, és un bon començament.
Una cosa més, a l’hora de compilar, ha tardat aprop de 1 minut a arrencar l’aplicació. Eclipse consumeix molts recursos, només tenc 1 GB de RAM i estic utilitzant més de 500MB de la partició swap. La màquina virtual Java, està utilitzant ara mateix, més de 350MB.

Ja no me feia falta veure res més, jo entenc que hi ha gent que no te ni idea d’ordinadors, es clar, jo no entenc de posar ratjoles, però del que estic segur es de que no les posaré al revés.
Avui he visitat una oficina de l’empresa, que només havia visitat un cop simplement per a conèixer a la gent d’allà.
La qüestió és, que m’he trobat un ordinador d’aquests menuts, al revés, amb el lector de CD’s cap per avall.
Me mor de ganes de cridar perque posin un CD, mem com els hi va. (Que dolent que soc!)
:-p